LAS ROJAS MÁS INFRAS D'ALACANT HIMNOS ESTIVALES PARA TOMAR PALACIOS DE INVIERNO.
Hay un fantasma que recorre el litoral,
este festival
será el fin del capital

Los ALTRAGOS és un grup de la Plana Baixa format per Pascual Franch (veu, guitarra), Jordi Moliner (bateria), Oscar Balaguer (guitarra, cors), i Pepe Bronco (cors, baix). La seva música és una barreja de rock'n'roll, garatge punk i power pop, incendiàries descàrregues de garatge punk que supuren fuzz i fantàstiques pildoretes de rock'n'roll carregades de velocitat i ritme, precises cançons plenes de talent i actitud que beuen dels estàndards del rock'n'roll per presentar-nos la seva brillant i personal recepta que es compon d'una potent part vocal, rugents guitarres i una primitiva secció rítmica, addictives melodies, perfectes tornades i estupendes lletres són el rodó acompanyament d'aquests rockanrolleros temes ideals per moure't a la pista, emocionants i enèrgiques composicions que es mouen a la perfecció pel power pop, garatge punk. Entre les seves influències poden estar grups com The Kinks, The Litter, The Fleshtones, The Flamin 'Groovies, The Cynics, Duo Dinamico, Miracle Workers, Wau i Els Arrghs ... (https://sonidossumergidosblog.wordpress.com/2016/06/22/los-altragos/)

Vinilos de antaño y hogaño, vintage y retro.

Si vols un descompte hauras de cridar "Visca Sant Antoni!!!!"

Los Coyote Men, Poets,fools and bums..... Helmut "The Bruiser" Von Schoen (vocals), Randy "Captain Dynamite" Hornocker (guitar), "Slapsey" Maxie Rosenbloom (bass), Manny "No Nose" Galiano (drums), David Lyon (bass) Misteriosos lluitadors....

Los Chicos es van unir fa més de 15 anys. Van començar a construir una màquina de música gospel d'ànima punk per a volar per tot el món, especialment a la península Ibèrica i Europa, però també van tenir un gran èxit en les 3 ocasions en les que van recórrer Austràlia. Han gravat 5 LPs i alguns EPs, van publicar una compilació a Austràlia, i van aparèixer en algunes recopilacions, com homenatges internacionals a Chuck Berry o els Flesthtones. Durant aquest temps, han intentat difondre les seves paraules saltant com la Mona Chita a l'escenari, amb un atac assassí d'guitarrra per un parell de bessons, secció rítmica que causa terratremols i un boig frontman que vola entre els altaveus com Tarzan. Podrien ser com una barreja entre Black Flag i Shananas o com Otis Redding amb una banda de Texas Punk Garatge amb els seus aparells a punt d'explotar! Han compartit escenari amb The Sonics, Roy Loney, Johnny Casino, Paul Collins, Southern Culture On The Skids, Eddie & the Hot Rods, King Khan, Barrence Whitfield, Hi-riser i moltes altres bandes de mig món i tots ells són des de llavors grans fans i amics de la banda. GET READY TO SET YOUR SHOES ON FIRE CAUSE YOU JUST CAN'T STOP DANCING IF LOS CHICOS ARE IN YOUR TOWN!!! https://www.facebook.com/LOS-CHICOS-42339317978/

Sopar al maginfic restauran "Brisamar" on compartirem taula amb musics i assitents al festival. Tot el mon es benvingut, podeu reservar contactant amb l'organització

Aquesta és la banda més gran i sensacional de Rhythm'n'Blues-Punk de Londres. És una banda que represneta a Londres perfectament, sent una barreja de barreja del Carib, França, Japó i Espanya. Amb un repertori influenciat per moltes de les grans cançons dels anys 50 i 60, reinventades per sonar fresques i noves a les orelles moderns, no podràs parar de moure els peus quan The Cumberland Three esclati en els altaveus. The King aulle com Screaming Jay Hawkins, amb Bo Diddley amb la seva capa de cua, mentre que Andre Williams intenta oferir una mica del seu greix de cansalada, i els Trashmen fent el Surfin 'Bird darrere d'ell.

The Cumberland Three (antics membres de bandes de punk rock, incloent The Parkinson) generen una tempesta amb la seva pròpia combinació de rockabilly vintage, un rock'n'roll desesperat i una ànima ferma, amb foc, energia, gust i, sobretot, diversió! Els seus nombrosos senzills de vinil i els seus dos àlbums s'han venut com a xurros i continuen publicant noves gravacions a tot hora.

La banda ha tocat en un munt de llocs Europa, a més d'Austràlia, Estats Units i el Japó, i més recentment a la Xina (Xangai, Beijing, Nanjing, Wuhan i en altres llocs des de les grans ciutats fins als pobles rurals) i han compartit una etapa amb els Standells, Pretty Things, Trashmen i les mòmies, per citar alguns. Ja sigui en l'escenari o en disc, aquesta és una de les bandes més interessants del rock'n'roll ara mateix: aquests individus tenen el que cal tenir per fer que vos mogueu sense parar. A parts iguals rock'n'roll i soul, amb una bona dosi de blues i rockabilly i una bona actitud de punk rock, ja sigui en un concert o a la teva saleta d'estar, no podràs escapar del Shakin '& Shimmy'.

https://www.facebook.com/pg/KingSalamiandtheCumberland3/about/?ref=page_internal

La lliçó d'història:

The Prisioners formaven part d'una explosió extraordinària, diminuta, però molt significativa de música enèrgica que sortia de les ciutats de moda d'Medway a principis dels 80.

Compartien la convicció que elements crucials del Rock'n'Roll s'estaven oblidant o veient rebutjats per a una modernitat polida, electrònica i de vídeo ...

The Prisioners es van formar mentre tots els membres encara estaven a l'escola. Després d'un parell d'inicis falsos, el cantant / guitarrista Graham Day i el baixista Allan Crockford van ser units per Johnny Symons a la bateria i més tard Jamie Taylor en l'òrgan. Conduït per l'amor del punk rock i els seus antecedents de garatge-rock de la dècada de 1960, ràpidament van construir una reputació amb unes actuacions en directe ferotges. El 1982, encara adolescents, van esclatar amb el seu propi àlbum autosuficient A Taste Of Pink, inspirat en l'estil del punk DIY personalitzat localment per The Milkshakes.

Els seus primers concerts de Londres els van veure incòmodament aparellats amb bandes de garatge i psicobilly i es van agrupar amb un moviment neo-psicodèlic més definitiu. Però The Prisioners mai van formar part d'un petit club acollidor. Injustament ridiculitzats en el moment com "revivalista" (el que ara es coneixeria com "retro cool") The Prisioners mantenieron vius els valors que després es convertirien en moneda comuna, com per exemple, les gravacions com a banda en directe sonant estupendament; Les antigues guitarres i amplificadors de vàlvules són millors que les modernas.

La banda es va separar en 1986 després de quatre àlbums i l'agonia induïda per la indústria de la música lamentablement inevitable, però l'associació Day / Crockford es va mantenir inactiva durant molt de temps. Després d'un període com a baterista de Mighty Caesars amb el propi Renaixement Billy Childish de Chatham, Graham Day va tornar a unir-se al seu antic soci el 1989, juntament amb l'ex Daggerman Wolf Howard a la bateria, i va formar The Prime Movers. Allan i Wolf havien format part de la formació original del James Taylor Quartet (format després de la divisió de The Prisioner), però ara eren agents lliures. The Prime Movers va registrar els "Sins of the Fourfathers" en brut i sense polir com tres peces, i aviat van ser units per Fay Hallam (ex Makin 'Time) a l'òrgan. A mitjans dels anys 90 Graham va formar Planet i va publicar un àlbum sobre Acid Jazz, mentre que Allan i Wolf van gravar amb Goodchilde. Mentrestant, l'interès pel llegat de The Prisioners va anar creixent i, després del primer CD, es van tornar a estrenar els àlbums originals de la banda, van ser persuadits per reunir-se en concerts ocasionals. Va gravar un single, però l'intent de gravar més material de The Prisoners va fracassar, Graham es va quedar amb un lot de noves cançons no gravades i cap banda per tocar-les. The Solarflares van ser la resposta, reunint el trio de Graham, Allan i Wolf el 1999 per gravar Psychedelic TANTRUM '. Després de la plantilla establerta per The Prisoners i The Prime Movers, l'última encarnació va començar com un trio, gravant dos àlbums abans d'unir-se a un organista, aquest cop Parsley Lion, per a altres tres àlbums. La producció de Solarflares és considerada per molts, incloent la banda, com el millor material publicat per cap de les seves diverses encarnacions. El trio / quartet va recórrer extensament Europa, i gunyant-se una bona reputació en directe internacionalment, però la seva fi va arribar en 2004. Graham i Wolf van continuar tocant junts en The Buff Medway amb Billy Childish fins a 2006. En els últimmos anys, els fans s'han mantingut contents per Graham Day & The Gaolers, i Allan Crockford amb The Galileu 7. Però la notícia emocionant de 2013 és la renovació del trio Day / Crockford / Howard. Després d'un grapat de dates com els Primers Movers, el rebatejat Graham Day i The Forefathers explotaran sense parar el millor material de totes bandes passades, inclosos The Prisioners, amb un verve i energia sense compromisos, igual que quan van començar les seves dies https://www.facebook.com/pg/Graham-Day-the-Forefathers-574380655917510/about/?ref=page_internal

LIE DETECTORS és un grup de Donosti format per Txema (veu, maraques), Urko (Bateria), Txiki (baix, cors) i Eneko (guitarra, cors). No són nous en això del rock i procedeixen d'altres bandes com Nou Catecisme Catòlic, Muturbeltz, Dirty Pink Ladies, Febre de Viure, Teen Dogs o Pla B. La seva música és una tremenda barreja de rock and roll, garage i punk, autèntiques descàrregues de rock'n'roll enèrgic, simple i directe, incendiària combinació de veu, guitarres i secció rítmica, enormes cançons que s'enganxen al teu cervell, disparen la adrenalina i et fan moure sense descans. Entres les seves influències poden estar grups com The Prisioners, MC5, Reial Kids, Pretthy Things, Dr. Feelgood, Nine Below Zero, Moris ... Les lletres parlen de punxar discos, buscar la felicitat, calçar botins, el carrer ... Tenen publicats dos singles en format vinil que pots escoltar en el seu bandcamp. (https://sonidossumergidosblog.wordpress.com/2015/09/25/lie-detectors/)